Sobreprotecció infantil
Sobreprotecció infantil: els nens que reben massa.
La sobreprotecció infantil i l’excés d’afecte no són un regal o un privilegi, sinó més aviat una presó que provoca mancances emocionals a curt i a llarg plaç. L’excés d’estímuls en la vida dels infants pot provocar la inhibició del desig i del plaer d’explorar per ells mateixos el món que els envolta. Els nens necessiten tenir estones d’avorriment per poder estimular la seva creativitat.
Una de les conseqüències de la sobreprotecció és la manca de seguretat i la vulnerabilitat dels infants que els fa més propensos a presentar més pors, més conflictes emocionals i problemes d’ansietat.
Ells nens protegits en excés arriben a ser adolescents passius i insegurs, amb problemes d’autonomia a l’hora de gestionar conflictes, fets que els converteixen en persones immadures. Altres nens o adolescents poden mostrar comportaments agressius, demanant a crits que els pares els donin l’autonomia de la que se’ls havia privat durant la infància.
Avui en dia també ens trobem amb adults excessivament vinculats als pares, amb homes que busquen la figura de la mare en la parella, mancats d’autonomia. Es tracta d’adults a qui els costa assumir responsabilitats, sempre esperant que els altres els treguin les castanyes del foc i els resolguin els problemes sense responsabilitzar-se dels mateixos.
La capacitat d’autonomia a l’hora de resoldre conflictes, la responsabilitat i la tolerància a la frustració són trets que defineixen a l’adult madur, aquests tres factors s’aprenen durant la infància, si ens trobem amb uns pares que no promouen aquests aprenentatges en els seus fills sinó que els dificulten, empesos per la por o per les pròpies inseguretats personals, és probable que en el futur aquests adults presentin carències.
És important que les famílies prenguin consciència de que com més sobreprotecció manifestin cap als fills, més probabilitats tindran de convertir-los en adults passius i aïllats del món.
Autor: Judit March
Psicòloga i psicoterapeuta.